Ruta de Gaudí

Segueixi el recorregut al mapa per veure totes les obres de Gaudí a Barcelona (marcades en verd).

Excepte per als dos punts més apartats (l'Hospital de Sant Pau i la Casa Roviralta), entre les dues distàncies més extremes hi ha menys de 3 quilòmetres, per tant, li recomanem fer el trajecte a peu amb parades per refrescar-se o menjar. També pot moure's sense problemes en metro i autobusos.

Sagrada Família: És l'obra mestra d'Antoni Gaudí, iniciada el 1882 i encara en construcció. Amb l'arquitectura i la bellesa de l'edifici volia expressar les creences cristianes i comunicar a tot el món el missatge evangèlic. Va aconseguir una simbiosis entre forma i simbolisme cristià, amb una peculiar arquitectura generada per estructures, formes i geometries noves però de gran lògica i inspirades en la natura, amb un important protagonisme de la llum i del color. La façana del Naixement i la cripta van ser declarades Patrimoni de la Humanitat el 2005 per la Unesco.

Parc Güell: És un enorme jardí amb peculiars elements arquitectònics inaugurat el 1922. El parc deu el seu nom a Eusebi Güell, un ric empresari apassionat per les obres de Gaudí que va actuar com el seu principal mecenes. Tot i que la idea principal era la construcció d'un conjunt residencial de luxe, amb el pas dels anys aquesta idea va ser abandonada i en el seu lloc es va construir un parc de més de 17 hectàrees, cobert per formes ondulades, columnes amb aspecte d'arbres, figures d'animals i formes geomètriques. La major part de les superfícies estan decorades amb mosaics realitzats amb trossets de ceràmica de colors.

Casa Milà o Pedrera: És un sorprenent edifici creat entre els anys 1906 i 1912, situat al cèntric Passeig de Gràcia. A la planta principal hi van residir els senyors Milà, d'aquí el nom del monument. Actualment es pot visitar, ja que alberga un gran espai d'exposicions. El terrat és un espai insòlit amb una impressionant força artística i simbòlica, les torres de ventilació i les xemeneies es converteixen en sorprenents escultures de guerrers petrificats.

Casa Batlló: Construïda entre 1904 i 1906 com una casa de luxe per encàrrec de Josep Batlló, un ric aristòcrata. Des de fora, la façana de la Casa Batlló sembla com si estigués feta de calaveres i ossos. Les calaveres són en realitat balcons i els ossos són pilars. Gaudí cuidava fins el més mínim detall amb els seus dissenys en coses com variar la mida de les finestres segons la seva altura. D'aquesta manera es va poder assegurar que la llum era uniforme a cada habitació de la casa. També va utilitzar colors i formes trobades a la vida marina com inspiració per a la seva creativitat en aquest edifici.

Palau Güell: va ser construït com a residència particular per a la família Güell i es conserva pràcticament tal com l'artista el va completar. Està situat al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, prop del port i el passeig marítim de la ciutat.

Casa Calvet: Edifici situat al carrer Casp, 48. Va ser construït entre 1898 i 1900 per al fabricant Pere Màrtir Calvet. Va servir tant per al seu negoci, al qual va dedicar la planta baixa i el soterrani, com per a habitatges, situats als pisos superiors. Són especialment interessants el vestíbul i els baixos, avui convertits en restaurant, on podrem veure el sostre típic català, les columnes salomòniques de granit o els arcs amb relleus en forma de parra.

Torre Bellesguard o Casa Figueres: Situada al barri de Sant Gervasi, apartada del centre de la ciutat. Va ser construïda entre 1900 i 1909, amb unes formes rectes molt poc habituals a la seva obra, inspirades en el castell medieval de Martí I l'Humà, últim rei de la dinastia catalana del Casal de Barcelona, que va viure a Bellesguard fins la seva mort el 1410. Gaudí va construir un castell a mig camí entre el modernisme i el gòtic, i va restaurar les restes del palau medieval, que formen part dels jardins de la finca.

Colònia Güell: El desenvolupament de la Colònia Güell es va iniciar l'any 1980 per iniciativa de l'empresari Eusebi Güell a la seva finca Can Soler de la Torre, situada al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló. L'interès per allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat va fer que la nova indústria es plantegés en el marc d'una Colònia industrial; amb les cases dels obrers al costat de la fàbrica, integrades a la mateixa propietat, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i amb la seva vida social i econòmica tutelada per l'empresa.

Recorregut per altres joies del modernisme a Barcelona

Així com La Sagrada Família de Gaudí, el Palau de la Música de Lluís Domènech i Montaner és una altra de les visites obligades de Barcelona. Aquests són els altres tresors del modernisme català que li recomanem:

Casa Amatller: Edifici modernista de Barcelona limítrof amb la Casa Batlló i prop de la Casa Lleó Morera. Va ser projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre 1898 i 1900. Els tres edificis formen el que es coneix com La poma de la discòrdia. L'estil és una barreja entre el gòtic català i el flamenc (caracteritzat per la forma triangular plana de la part superior de la façana).

Casa Bruno Cuadros: Popularment coneguda com la Casa dels Paraigües, per la botiga de paraigües que va albergar als baixos, és un edifici situat a la Rambla nº 82. Destaca, especialment, pel gran drac de ferro forjat que s'exhibeix davant de tots els qui passen pel seu davant. L'edifici data de 1858, tot i que va patir una completa remodelació el 1883 per l'arquitecte Josep Vilaseca. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.

Casa Comalat: Edifici modernista situat al número 442 de l'avinguda Diagonal i amb façana posterior al número 316 del carrer Còrcega a Barcelona i construït el 1911 per l'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull. La façana principal de la Diagonal està realitzada en pedra amb gran decorativisme, ja que es tracta d'un estil modernista tardà. La part del carrer Còrcega és totalment colorista per la decoració a base de ceràmica policromada estesa per tota la façana amb forma tota ondulant i amb galeries de fusta tancades per persianes.

Casa Fuster: Va ser dissenyat i creat per Lluís Domènech i Montaner entre els anys 1908 i 1910. Es troba situat al Passeig de Gràcia, al costat de l'avinguda Diagonal. Es va convertir en hotel de luxe el 2004.

Casa Lleó Morera: Es troba al Passeig de Gràcia i, juntament amb la Casa Batlló i Amatller, forma la coneguda Poma de la discòrdia. La seva façana representa l'elegància dels detalls, ja que hi van treballar una quarantena dels millors artesans de l'època, seguint les ordres de Lluis Domènech i Montaner.

Casa Martí “Els 4 gats”: Edifici modernista d'estil neogòtic situat al carrer Montsió, 3 bis. Va ser construït el 1896 per Josep Puig i Cadafalch per encàrrec de la família Martí i Puig. La finca s'alça sobre el solar de l'antic Monestir de Santa Maria de Montsió, que anteriorment va ser Santa Eulàlia del Camp. La planta baixa va albergar la taverna Els Quatre Gats entre 1897 i 1903. Actualment és un restaurant amb un menú de migdia molt econòmic. 

Casa Roviralta: També coneguda com el Frare Blanc, és un edifici modernista, obra de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, situat al número 31 de l'avinguda del Tibidabo, al barri de Sant Gervasi - La Bonanova. Prèviament la casa era una masia on s'havia establert una comunitat de frares dominics, d'on va sortir el popular nom del Frare Blanc. El 1903 va ser adquirida per l'indià Teodor Roviralta, que va encarregar a Rubió i Bellver convertir-la en una torre residencial.

Casa Sayrach: Al final del passeig d'Enric Granados es troba aquesta casa, que és un dels últims edificis modernistes de la ciutat. La bellesa d'aquest edifici radica en les formes orgàniques, un tret adoptat de l'univers de Gaudí.

Casa Terradas- Casa de les Punxes: Declarada Monument Històric d'Interès Nacional el 1976 i construïda per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, a petició de la família Terradas, la Casa de les Punxes és actualment un dels edificis més emblemàtics de Barcelona, ubicada en plena ruta modernista. (Av. Diagonal 420)

Casa Thomas: Aquest edifici protegit, situat al número 291 del carrer de Mallorca, va ser construït entre 1895 i 1898 per Lluis Domenech i Montaner per encàrrec de Josep Thomas i es va destinar tant a habitatge com a un taller de fotogravat.

Hospital de Sant Pau: ​Està situat en un conjunt d'edificis ubicats a Barcelona, projectats per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, un dels principals representants del modernisme català. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera pel propi Domènech, entre 1902 i 1913, consta de tretze edificis modernistes; la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, consta d'altres sis edificis d'un modernisme moderat i d'altres edificacions posteriors. Amb el seu edifici principal i els seus nombrosos pavellons, l'Hospital de Sant Pau és, juntament amb l'Institut Pere Mata de Reus (també del mateix arquitecte), un dels majors conjunts de l'arquitectura modernista catalana.

Museu del Modernisme de Barcelona: Es troba en un edifici modernista projectat el 1902 per l'arquitecte Enric Sagnier. La seva situació constitueix el marc històric-cultural idoni a la col·lecció que alberga, ja que pertany al barri per excel·lència dels protagonistes del modernisme. L'ambiciós pla urbanístic que Ildefons Cerdà va dur a terme a finals del segle XIX per ampliar la ciutat mitjançant l'annexió de l'Eixample al centre, va permetre a la societat catalana desenvolupar un perfil arquitectònic i una imatge característica i identitària. Molts d'aquests edificis, incloent el museu, són importants documents històrics i estètics d'una època brillant i esplendorosa a Barcelona.

Palau Baró de Quadres: És un edifici modernista, molt vistós, realitzat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre 1904 i 1906. Va ser un encàrrec del baró Manuel de Quadras a Puig i Cadafalch. Va ser declarat Monument Històric Artístic d'Interès Nacional des de l'any 1976 i està obert al públic des de 2016.

Palau de la Música Catalana: És la sala més especial de música de la ciutat de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barcelonès Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va dur a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions en l'estructura molt avançades amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts, escultures, mosaics, vitralls i forja.

Palau Montaner: Ramón Montaner va encarregar la realització d'aquest edifici a l'arquitecte Josep Domènech i Estapà, situat al costat del que ja havia construït uns anys abans el seu soci. El projecte va ser dissenyat el 1889, però ja començades les obres van sorgir desavinences amb el propietari, fet que va provocar la ruptura del contracte, quan ja s'havia acabat la planta i dos pisos. Es va fer càrrec de la continuació de les obres Lluís Domènech i Montaner, nebot del propietari. La tercera planta i la decoració van córrer al seu càrrec amb l'ajuda de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà i el mur que envolta la finca, així com les reixes i les portes metàl·liques van ser dissenyades per Domènech i Estapà.